SS/ 2017. EQUILÀTER

Parlem, ara, asseguts
en la gran plaça del rellotge.
Cauen campanades vermelles.

Aigua en el canal,
flueix el temps.

“Els Horts”
Joan Vinyoli


Un mateix objecte és vist amb la mirada de l’ahir, de l’avui i del demà. Tres persones assegudes analitzen l’objecte que hi ha sobre la taula. Són tres segments sinèrgics que tanquen els costats d’un triangle que el conté.
 
L'ahir de la persona que deixant la terra va anar a la ciutat buscant una altra forma de subsistir i ara, amb perspectiva, valora la riquesa del que era el seu món. Empresonada entre les parets de la ciutat busca refugi en el record i, nostàlgica d'infantesa, fa palesa la seva necessitat de vestir-se de natura.
 
L'avui de qui se sent empès per un canvi constant. De qui viu en un lloc aliè que l’obliga a reinterpretar la realitat amb una rapidesa que tot ho distorsiona. L'objecte que està sobre la taula ha canviat de dimensió. El que era font de vida ha passat a ser un pur objecte de subsistència. El temps flueix com l’aigua, però el record queda desfiguradament congelat.
 
El demà de qui defuig de la imparable tecnologia agrícola, de la massificació i de la producció intensiva buscant l'exclusivitat del producte. De la persona que s’inventa el seu propi hort a la terrassa de la dotzena planta d'un bloc de pisos.
 
Quin és l’objecte que hi ha sobre la taula?
Natural, trangènic, exclusiu...
L’objecte és un tomàquet.
 
CARLOTAOMS pretén transmetre un concepte de naturalesa evolutiva mitjançant estampats, acabats, colors i formes. Les tres visions temporals hi estan reflectides buscantla necessària comoditat i utilitat de les peces, pilars identitaris sobre els que s’assenta la marca.

noemi iniesta